06 de febrer 2008

Robòtica com art


La majoria de la societat entén per robòtica el conjunt d’aparells, tecnologies, que ens han facilitat la vida cada cop més, fins i tot es pot veure des d’un punt negatiu, el de domini i control sobre nosaltres, ja que la tecnologia cada cop és més inteligent i cada vegada més es despersonalitzen tasques que abans feia l’home. Però per teòrics com Eduard Kac o Marcel·lí Antúnez, els màxims exponents de l’Art Robòtica, els robots són una altra cosa. Ells definien al 1995 que els robots en sectors com la ciència, l'enginyeria i la indústria ja estan limitats, i per tant ara és el moment de donar-li una altra finalitat, la de crítica social i la de simple desenvolupament de la imaginació.

Els robots per la seva estructura i tecnologia permeten donar resposta a diferents estímuls i ordres que se li programin. Actualment han sorgit moltes aplicacions amb fins molt útils, són aparells que utilitzem diàriament com el GPS, marcapassos etc. Però entre el punt de vista dels exponents de art robòtic, i les tecnologies robòtiques que estem acostumats a veure o utilitzar, penso que hi ha una gran separació. He de dir que en aquest cas em costa plantejar-me la pregunta que m’he anat fent en els altres casos, “es pot considerar art?” sincerament crec que no. Són tecnologies que evolucionen en gran rapidesa i qui les dissenya i fabrica té molt de mèrit guanyat però una cosa és ser molt expert i molt bo desenvolupant una tecnologia i l’altre és ser artista. Tant una professió com l’altra té molt de mèrit, i crear prototips robòtics ha de ser molt complicat, però no crec que estiguem parlant del mateix.