e-poetry

La e-poetry agafa una forma d’art i d’expressió molt antiga, la poesia, i li dona un nou sentit aplicant-la a les noves interfícies digitals. Es pot dir que s’ha agafat un art tradicional per crear un altre art nou. El que diferencia principalment una de l’altre és la manera com es transmet i com es rep, la e-poesia no es llegeix de forma lineal, mitjançant els hipertextext l’usuari pot triar entre varies opcions i llegir-la de forma discontinua. A més a més el poema també pot incloure imatges, símbols il·legibles, etc.

Un exemple molt innovador que es pot considerar dins de e-poesia, és la holopoesia, que consisteix en mostrar el text del poema a través de llums, i les paraules es converteixen en significants amb moviment.

Els nostres companys a l’exposició van formular una pregunta molt interessant i és si els ordenadors podran arribar a ser creadors o poetes. Encara ara són les persones les que fan la funció de poeta i introdueixen els textos de manera aleatòria però donant-lis un sentit i concordància amb el missatge. Personalment crec que un ordenador no es podrà considerar un poeta, tinguem en compte que la poesia ha estat sempre una de les formes d’expressar els sentiments molt utilitzada per les persones, i un ordenador per molta intel·ligència artificial que se li aconsegueixi programar, no deixarà mai de ser una màquina sense sentiments.