Control i vigilància

En el projecte final d’aquesta assignatura, vam decidir analitzar la situació dels nous mitjans i les noves tecnologies, però des d’un punt de vista del qual no se’n parla gaire sovint: el control que exerceixen les noves tecnologies sobre nosaltres. La majoria de la societat no n’és conscient, però contínuament varis mitjans s’interposen en la nostra intimitat i alhora ens veiem condicionats pel seu ús de forma continua. Els continus missatges de mòbil que rebem siguin de publicitat com d’altres persones, el servei que ofereixen les companyies de missatges d’ “avisame” per saber quan està disponible l’altra persona, les cookies de rastreig per internet, saben quines pàgines visites, etc.

L’última tecnologia que ha aparegut com a forma d’intromissió en la intimitat és el Blue Jack, aquest es serveix del sistema bluetooth i el que fa és quan tu per exemple vas pel carrer i passes per davant d’un punt (botiga o stand) que té el sistema blue Jack, reps instantàniament un missatge publicitari sobre aquella empresa.

Per tant encara que a vegades no ens ho pugui semblar, per que ens dóna la sensació que som nosaltres qui controlem aquests aparells, no és així, a part de ja ser uns condicionals del mòbil i d’internet, ens deixem bombardejar de missatges i que ens controlin el que visitem o deixem de visitar.

Pixel art

Cap allà als anys 80 va néixer el primer videojoc per ordinador els artistes no tenien la tecnologia digital que tenim ara, i es veien limitat amb la prestació de les seves màquines. Els videojocs igual que la tecnologia també han fet passes gegants i avui en dia ja tenim el privilegi de veure’ls amb 3 dimensions i amb una màxima resolució molt similar ja al món real. Però anys enrere no hi havia tan pixels a disposició dels creadors, i la perspectiva isomètrica era la millor manera de mostrar una sensació de perspectiva i realitat.

Les creacions de pixel art em recorden molt als videojocs que tenia de petita estil Mario Bros, i m’agrada per que les obres de pixel art encara segueixen mostrant-se igual, molt coloristes, gràfics i personatges totalment irreals típics dels dibuixos animats infantils. La tècnica del pixel art es treballa amb programes de gràfics en raster, programes d’il·lustració dibuixant pixel per pixel, feina que requereix molta paciència i dedicació.

Alguns videojocs com Habbo Hotel que esmentat anteriorment al comentari de móns virtuals encara manté la estètica i gràfics del pixel art.

Aquesta tècnica es podria comparar amb “el puntillisme” en el dibuix artístic a mà, però en comptes de pinzells i llapis, programes d’il·lustració.

pixelarts.6x.to Aquesta pàgina et permetrà fer petites creacions de pixel art.

David Armengol

La xerrada de David Armengol ens va servir per saber com estructurar i desenvolupar un tema, un prototip. Ell ens va explicar la seva experiència personal com a comissari de diferents exposicions, en concret la última que va fer per la fundació la Caixa, amb el tema central del negre de Banyoles, la exposició tenia com a nom Euforia i era del artista R.Bianchi. La definició de comissari és difícil de dir, però David Armengol va comentar que es podria comparar en certa manera amb l’editor d’un llibre, que ha de supervisar-ho tot, decidir quina és la forma de presentació, com estructurar-ho, etc.

Va ser interessant que ens parles una persona que treballa en el món del art, el qual sempre ens el pinten de color negre per trobar-hi una sortida professional, i en aquest cas va ser un comentari força positiu, David Armengol va aconseguir treballar com a comissari quan mai s’havia imaginat que acabaria treballant en això.

Móns virtuals

La última novetat en móns artificials amb personatges i ambients virtuals és Second Life, tot i que abans ja n’hi havia d’altres com World of Warcraft o Habbo Hotel. Mai he jugat en cap d’aquests jocs virtuals esmentats, únicament he provat el joc dels Sims i crec que la metodologia de Second Life és semblant. Tens la possibilitat de crear-te com un personatge, crear la teva casa, triar l vida que vols portar, on anar etc.

Penso que com a forma d’entreteniment és un joc molt interessant i innovador ja que fa gràcia poder moure’t en un món tan ben aconseguit i tenir el control, però crec que especialment en aquest jo s’han passat de la ratlla. Si tinc ben entès, has de pagar per tot el que compres o vols fer en aquesta segona vida virtual, a més a més també hi ha en mig grans interessos comercials i publicitaris. En aquest punt el joc per mi perd tot l’interès, trobo una bestiesa haver de pagar per un món irreal on tot és fictici i immaterial. Em sembla que al món real ja en hi ha masses d’interessos comercials i econòmics per que a sobre et creïs una segona vida falsa però acatant els mateixos interessos. A més a més no se fins a quin punt segons quines persones, enganxant-se massa al joc i estar contínuament pendent a ell, poden mantenir una vida normal en el que és veritablement el món real.

Noves tecnologies, noves patologies

Tal com he acabat en l’últim comentari, les noves tecnologies com internet o els videojocs, si no s’utilitzen en una mesura adequada arriben a provocar addició i aquesta acaba comportant varis perjudicis sobre l’usuari. Aquests perjudicis són tan físics com psicològics. Les patologies més freqüents són tendinitis, que desprès d’estar varies hores jugant, els tendons de la mà s’acaben ressentint molt. L’altra és la recent winitis, provocada per una de les últimes consoles que han aparegut la wii. Però les que considero més greus i aquestes ja fa més temps que es donen és l’aïllament social, el conseqüent fracàs professional o escolar, les mentides a la gent del voltant per poder passar més estona connectat o jugant, i la deixadesa de la mateixa persona i de la vida tan social com personal. El més trist de tot és que aquestes addicions les pateixen nens, no s’hauria de permetre.
Per tant, no més afegir que l’entreteniment és bo però amb molta mesura i en poques dosis.

Software social

És un sistema molt utilitzat avui en dia i que ens permet interactuar amb altra gent, comunicar-nos a través d’internet per varies funcions, socialitzar-nos a través de chats, treballar a distància, treballar de forma conjunta en un projecte, comprar i vendre objectes tot a nivell d’usuaris com el cas d’Ebay, etc.

Igual que la tecnologia i internet ha evolucionat molt ràpidament, també han canviat de cop les formes de socialitzar-nos, de treballar, de comunicar-nos, o sigui han canviat les formes de vida completament, i això és degut al software social. Es tracta d’un gran avenç però jo segueixo creient que la millor manera de socialitzar-te i comunicar-te amb els altres és de la manera tradicional. És molt important comunicar-nos d’aquesta forma però amb mesura, per que com la majoria de tecnologies poden acabar essent una addició.

Art sonor

És una corrent que neix arrel d’un conjunt d’artistes que no es sentien ni músics ni artistes sinó una mica de les dues coses.L’art sonor utilitza el so com a forma d’expressió per transmetre tot el que no es considera música tradicional. El més paradògic es que en aquest corrent també hi ha la obra de John Cage, que consisteix en un tema de 3,44 minuts on no hi ha so, és en total silenci. És una tret ben peculiar, per que el silenci són instants en que no es sent cap tipus de so, i l’art sonor es defineix com un corrent que a través del so s’expressa de forma diferent. Segurament John Cage en el seu dia va voler que els que veiéssim la seva obra ens plantegéssim el per què. En l’art sonor l’absència de so també és una obra d’art!

e-poetry

La e-poetry agafa una forma d’art i d’expressió molt antiga, la poesia, i li dona un nou sentit aplicant-la a les noves interfícies digitals. Es pot dir que s’ha agafat un art tradicional per crear un altre art nou. El que diferencia principalment una de l’altre és la manera com es transmet i com es rep, la e-poesia no es llegeix de forma lineal, mitjançant els hipertextext l’usuari pot triar entre varies opcions i llegir-la de forma discontinua. A més a més el poema també pot incloure imatges, símbols il·legibles, etc.

Un exemple molt innovador que es pot considerar dins de e-poesia, és la holopoesia, que consisteix en mostrar el text del poema a través de llums, i les paraules es converteixen en significants amb moviment.

Els nostres companys a l’exposició van formular una pregunta molt interessant i és si els ordenadors podran arribar a ser creadors o poetes. Encara ara són les persones les que fan la funció de poeta i introdueixen els textos de manera aleatòria però donant-lis un sentit i concordància amb el missatge. Personalment crec que un ordenador no es podrà considerar un poeta, tinguem en compte que la poesia ha estat sempre una de les formes d’expressar els sentiments molt utilitzada per les persones, i un ordenador per molta intel·ligència artificial que se li aconsegueixi programar, no deixarà mai de ser una màquina sense sentiments.

Visualització de la informació

Infografia, diagrames, animació, representacions 3d, etc. Aquesta nova forma de visualització de la informació ha aparegut a Internet gràcies a la ràpida evolució que han tingut aquestes tecnologies. Aquesta forma de explicar la informació és totalment necessària, en un món on prima la rapidesa, les imatges, la informació clara i directe, el disseny i creacions de les infografies ha estat un gran pas en la comunicació.

L’usuari inconscientment ja sempre demana rebre la informació sintetitzada si és a través d’estímuls visuals i gràfics millor per que ens hem acostumat de tal manera a ells que ja ens resulta molt difícil quan per exemple naveguem per internet parar-nos a llegir un text força llarg. De fet apreciem molt que una interfície d’una web estigui treballada gràficament i que tingui una gran usabilitat, la informació sense complicacions.

Igual que en les altres arts, en aquest cas també es valora no només que la informació sigui clara i directe sinó que els gràfics tinguin una dedicació i criteri artístic.

Robòtica com art

La majoria de la societat entén per robòtica el conjunt d’aparells, tecnologies, que ens han facilitat la vida cada cop més, fins i tot es pot veure des d’un punt negatiu, el de domini i control sobre nosaltres, ja que la tecnologia cada cop és més inteligent i cada vegada més es despersonalitzen tasques que abans feia l’home. Però per teòrics com Eduard Kac o Marcel·lí Antúnez, els màxims exponents de l’Art Robòtica, els robots són una altra cosa. Ells definien al 1995 que els robots en sectors com la ciència, l'enginyeria i la indústria ja estan limitats, i per tant ara és el moment de donar-li una altra finalitat, la de crítica social i la de simple desenvolupament de la imaginació.

Els robots per la seva estructura i tecnologia permeten donar resposta a diferents estímuls i ordres que se li programin. Actualment han sorgit moltes aplicacions amb fins molt útils, són aparells que utilitzem diàriament com el GPS, marcapassos etc. Però entre el punt de vista dels exponents de art robòtic, i les tecnologies robòtiques que estem acostumats a veure o utilitzar, penso que hi ha una gran separació. He de dir que en aquest cas em costa plantejar-me la pregunta que m’he anat fent en els altres casos, “es pot considerar art?” sincerament crec que no. Són tecnologies que evolucionen en gran rapidesa i qui les dissenya i fabrica té molt de mèrit guanyat però una cosa és ser molt expert i molt bo desenvolupant una tecnologia i l’altre és ser artista. Tant una professió com l’altra té molt de mèrit, i crear prototips robòtics ha de ser molt complicat, però no crec que estiguem parlant del mateix.

Instal·lacions interactives

Aquest tecnologia es basa en la interacció continua amb l’usuari, necessita de la seva activitat per poder avançar. Crea uns sistemes, unes ambientacions virtuals que reaccionen amb el comportament humà, segons la posició de la persona i els seus moviments, a la pantalla interactiva van apareixen nous elements gràfics i virtuals. Són interfícies dissenyades per artistes juntament amb tècnics que fan nous paisatges d’interactivitat.

Aquesta tecnologia però, més que ser utilitzada com a forma d’art, se’n està traient molt de profit comercial. Grans marques com Nike ja han tret la seva versió en grans aparadors, és una atracció molt gran per aquells vianants que passen per davant.

Música electrònica

La música electrònica és entesa per aquells que els agrada com una forma diferent d’expressió, fins i tot com estil de vida diferent. Alguns pensen que la música electrònica es capaç de transmetre molt més que una cançó amb lletra o un instrument tradicional.

Es podria dir que la música electrònica va sorgir en l’època dels 50, quan va aparèixer la primera guitarra elèctrica, instrument que va ser clan per a la música pop però sobretot rock dels anys posteriors. La música electrònica està molt lligada al procés de industrialització i evolució tecnològica que ha canviat la societat en les últimes dècades.
La musica electrònica és aquella que es crea utilitzant qualsevol tipus de so a base de senyals elèctriques.

El que va succeir amb la música electrònica a diferència d’altres arts és que es va convertir en un producte de grans masses, la tecnologia per poder crear-la va arribar en mans de tothom, per tant qualsevol persona, amb ganes i amb inspiració pot fer música electrònica. En el nou art, sobretot el digital, sempre hi ha la discussió entre aquells que creuen que no és art per que ha perdut totalment l’aura i que és una creació que està a l’abast de tots, i entre aquells que la música electrònica els transmet un sentiment, els fa imaginar. Personalment la música electrònica no em transmet igual que ho pot fer qualsevol altre tipus d’art, pot ser per que al convertir-se en un producte de masses ha perdut per mi el valor artístic que altres l’hi veuen, però segueixo creient que l’art és molt lliure, i si hi ha gent que li transmet, contra gustos i opinions no hi ha res escrit.