Telepresènca

Aquesta tecnologia permet apropar-nos aquelles coses o persones que tenim lluny, però ho fa a temps real i sense moure’ns del nostre espai. Ho fa a través d’estímuls sensorials que va reben l’usuari des de l’altre localització. Aquest forma d’art pretén establir una interacció entre dos subjectes llunyans però oferint la proximitat de la sensació de tacte, de presencia. Un exemple que van comentar a l’exposició realitzada a classe va ser la de Telegarden, on pots cuidar d’un jardí a través d’internet.
Aquest tipus de tecnologia ja s’estableix per exemple en les anomenades cases intel·ligents, que et permeten manipula els electrodomèstics o fer alguna gestió de casa teva des d’una altra banda. Penso que aquestes tecnologies són molt útils per què ajuden a fer la vida més fàcil i còmoda, això si, nómes per aquelles que s'ho podràn permetre.

Software art

El software art és una nova tendència artística que agafa els codis informàtics i els utilitza de forma creativa per donar-los una estètica i fer a partir del software una obra artística.
Aquestes obres poden ser modificades per altres usuaris, per què són programes de codi obert, o sigui que qualsevol persona pot modificar el codi i canviar el resultat final de la obra. El problema amb el software art en aquest cas és que només podran participar en l’evolució de l’obra aquells usuaris que estiguin acostumats a treballar amb codi i entenguin de programació.
En aquesta nova corrent el concepte d’artista i d’art canvia, per què la tasca del artista acaba essent bastant anònima, al cap la seva obra passa a ser continuada per altra gent i ell no té poder sobre el resultat final de la seva obra. D’altra banda la seva creació no és molt reconeguda popularment ni tampoc és vista com a art, el fet de fer creacions amb un mitjà tan estrany i desconegut per molta gent fa que no es reconegui com a tal. Personalment trobo molt innovador i positiu que es faci art d’aquesta forma, però no se fins a quin punt es pot dir que aquest tipus de obres tenen aura, per que jo crec que la perden quan passen a interactuar amb altres usuaris.

Bioart

Personalment estic a favor de la majoria de noves corrents artístiques i les noves formes d’expressió que puguin anar sorgint, ja que sempre he pensat que l’art és totalment lliure i no se li pot posar través a la imaginació. Però quan en aquest cas, el bioart no crec que sigui una forma de expressió artística i ni molt menys, ètica. El Bioart utilitza material orgànic però també éssers vius, no només plantes sinó animals, per fer els seus experiments. Sincerameny crec que és més això, un experiment, que no pas una forma d’art. Segons els seus creadors, el bioart és una vinculació de la ciència amb l’art i es basa en la modificació dels gens humans, un dels seus màxims creadors és Eduardo Kac i la seva obra és el conill fosforescent al que li va injectar un gen extret d’una alga marina. No es pot justificar que es manipuli i es jugui amb un ésser viu amb l’excusa que es tracta d’art.

Net art

En aquesta corrent artística el que és valora més és l’obra i la figura del artista perd molta importància. El net art és la creació artística en les interfícies digitals, es transmet a través del software. L’usuari o receptor que és interactiu té la possibilitat de modificar i interactuar amb l’obra, deixar part de la seva imprenta a l’obra que es veurà canviada per diferents usuaris i el seu resultat final pot ser molt diferent a l’inicial. És per aquest motiu que l’essència de l’obra passa a tenir tota la importància, el nom del autor ja no té rellevància.
Una pregunta molt freqüent que engloba el net art i altres corrents pel estil, és, aquests tipus d’obres tenen o no tenen aura? Segons molts autors com Benjamín pensen que obres d’aquest tipus han perdut l’aura per que s’han vist modificades, però crec que no és així per què en el net art el procés de construcció de l’obra és continu i interactiu, no perd l’aura per què aquesta es manté i evoluciona igual que l’obra, la creació és sempre autèntica per què ha estat concebuda per ser modificada.

Postcinema

Seguint amb a temàtica que veníem parlant sobre la poatfotografia, el post cinema és una nova forma d’expressar el cinema tradicional. Els creadors reformulen el cinema de sempre oferint diferents possibilitats. A través de les tecnologies se li afegeixen elements com els efectes especials, l’animació 3d, noves estructures en muntatge, etc. Igual que en la postfotografia, opino que el fet que s’hagi innovat i hagin sorgit noves formes d’expressió en el cinema no vol dir que el cinema de sempre hagi perdut valor, sempre es continuarà fent cinema tradicional ja que té un gran valor artístic però també comercial. El post cinema només ha aportat noves formes de visionar i distribuir el cinema com els dvd, la possibilitat de veure’ho en qualsevol lloc gràcies a la nova tecnologia i la possibilitat de canviar el temps de reproducció, avançant, aturant, canviant el muntatge de les pel·lícules.

Game art

Podríem dir que el game art és la creació artística en els videojocs. La seva forma d’expressió és la transformació o modificació del videojoc. A l’exposició hi van posar d’exemple el creador Cory Arcagel amb el joc del Mario bross, on hi va treure la majoria del elements deixant els núvols.
Tothom sap que els videojocs poden arribar a ser molt additius i obsessius fins al punt de canviar les rutines o vida normal d’una persona, el que molts no n’érem conscients és que s’utilitzen com arma de manipulació i mitjà propagandístic, el cas més extremé que a Estats Units l’estat els utilitza com a mitjà de manipulació política i ideològica, fent propaganda directa de l’exèrcit i la política nordamericana. Com a desposta, molts artistas han utilitzat el game art per reivindicar i fer contrapropaganda i per exprfressar el seu art, les seves obres a través del software.

Postfotografia

Ha mort la fotografia?

Aquesta és la pregunta que englobava l’exposició que va fer el primer grup sobre la postfotografia i les noves formes digitals que s’utilitzen actualment en el món de la fotografia.

Realment jo crec que la fotografia tradicional no ha mort ni tampoc morirà. Han aparegut noves formes i programes que el que fan és modificar l’essència la fotografia i poder transformar-la, però això no significa que la manera tradicional de fer fotos s’hagi perdut o ja no tingui tan valor artístic. L’essència de la fotografia, que és captar la realitat des del teu punt de vista segueix estant molt viva i utilitzada, simplement s’ha augmentat les possibilitats i visions d’aquesta, gràcies a les noves tecnologies digitals seguint mostrant par d’una realitat però amb un nou enfocament degut a la manipulació. El fet que existeixi la postfotografía no significa que l’altre deixi d’existir o perdi prestigi. El que ha fet la postfotografía és fer avançar el mitra fotogràfic donant-li nous usos i permetent que no es quedi estancada. La imatge digital ha introduït nous valors, noves formes d’expressió i d’interpretació.